Dilluns a divendres 10.00 a 14.00 i 17.00 a 20.30. Dissabte de 10.00 a 14.00.
ENVIAMENTS 24-48 HORES (Agència transport).
Cada paraula conté a la seua ànima una informació que va molt més enllà del seu significant i significat. Hi pots trobar, a poc que et pares a mirar-la, a sentir-la i estudiar-la amb cura, l’ADN de la nostra cultura, de la nostra manera de vore el món i de relacionar-nos amb ell.
“Llegir” és una paraula amb una etimologia molt interessant i que sovint passa desapercebuda fins i tot als estudiosos, potser pel seu ús comú, potser perquè hui en dia el llatí, la cultura clàssica que és la base de la nostra civilització, no està de moda . “Llegir” prové de la paraula llatina “legere”, que al seu temps està relacionada amb la grega “λέγειν” (légein). Ambdues paraules signifiquen el mateix: seleccionar, recol·lectar o enumerar. Els antics grecs i llatins consideraven que llegir era l’acció de triar paraules d’un text per a entendre’l. Implicava, per això, una actitud activa del subjecte. El lector no només exercia el paper de receptor (com poden fer els moderns televidents), sinó que, al contrari, l’acte de llegir implicava prendre decisions, transformar el text escrit en coneixement a través de la selecció de paraules. Per això cada lector fa una lectura pròpia, perquè cada individu realitza la seua pròpia tria, el seu processament cognitiu d’allò que està llegint, és a dir, seleccionant.
Però ací no acaba la fascinant etimologia d’aquesta paraula. Per als antics parlants llatins la paraula “llegir” estava íntimament emparentada, a mode de sinònim pràcticament, amb “lignum”, que significa “allò que es selecciona i recol·lecta per a fer foc”, és a dir, el que nosaltres anomenem “llenya”.
Llegir és, per tant, seleccionar la llenya que mantindrà viu el foc del nostre coneixement. El foc, que sempre ha significat per a les civilitzacions mediterrànies com la nostra el saber, la cultura, la llum front a la foscor.
Llegir és alimentar eixe foc interior, l’únic que ens pot proporcionar la llibertat, ja que, com deien els filòsofs, la llibertat és poder triar i per a poder fer-ho calen diferents opcions i un sentit crític de la vida. Triar, llibertat, llegir: paraules agermanades.
De cara a l’hivern, a moltes de les llars del nostre país es feia, i encara es fa, la recol·lecció i selecció de llenya, en previsió de la baixada de les temperatures i l’esperat augment de les precipitacions i la humitat.
D’igual manera per a nosaltres ara és temps de seleccionar quina “llenya”, quins llibres, hem de preparar per a mantindre viu el nostre foc del coneixement, el mateix que ens calfa, il·lumina i acompanya als dies curts i les llargues nits de l’hivern.
La companya Isabel recomana "El bàrman del Ritz" escrit per l'autor francés Philippe Collin i editat per Galàxia Gutenberg.
Aquesta novel·la ens presenta a Frank Meier, que va ser durant l'ocupació a París de l'any 1940 a 1944 el bàrman de l'Hotel Ritz, concretament en el Petit Bar. Aquest espai va romandre alié al que ocurria fora de les seues parets. Per aquest bar veiem passar a multitud de personatges famosos que van seguir a París durant la guerra, Coco Chanel, Jean Cocteau, Sacha Guitry ...un ram de personatges summament interessants que en aquest bar es mesclaven amb oficials nazis i membres de la resistència, la SS i la Gestapo, que els seus alts oficials s'allotjaven en el Ritz que va continuar obert al públic.
Frank continua preparant els seus famosos còctels, intentant ocultar un secret que ningú coneix, és jueu.
El bàrman és un personatge fascinant que es mou entre la lleialtat als seus vells clients i la seua obediència cega als actuals si vol conservar la seua vida. Durant tota la narració es manté la tensió per descobrir si el secret de Frank eixirà a la llum.
La novel·la retrata molt bé el París de l'ocupació i eixe xicotet món allunyat de la crua realitat que va ser el Petit Bar replet de personatges carismàtics. Destaca el personatge de Blanche Auzello, dona de la qual Frank està secreta i profundament enamorat a la qual ha de protegir perquè és una dona feble i turmentada.
Narrada en capítols curts que fan encara més àgil la seua lectura, recomanable la seua lectura en qualsevol moment de desconnexió.
