A la nostra llar i a moltes altres semblants, on els diners no hi
sobraven mai, la taula del menjador de vegades servia fins i
tot per dormir-hi. Més d'una vegada s'hi havia posat un tou
de flassades per tal que s'hi quedés algú que calia allotjar,
malgrat la manca de recursos per fer-ho. Suposo que als
vells els feia sentir una mica com si encara estiguessin a casa
seva, en allà, perquè sovint hi van fer referència i ens deien
que passava el mateix a la seva llar catalana. Malgrat l'edat
i que sovint semblava que no s'assabentava gaire bé del
que es deia, Magalí va copsar esplèndidament el significat
d'aquella taula i dels que l'envoltaven. Com si tornéssim a
estar reunits, ha deixat anar unes quantes històries, talment
com si encara estiguéssim en aquell menjador.
