Excepcional poema narratiu«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga a fer giragonses, a entrar en digressions, a aturar la marxa del relat; però és una novel·la, al cap i a la fi, connectable amb el que en altres èpoques havien pogut ser alguns llibres de Quim Monzó, o de Vicenç Pagès, o la Mala vida de Marc Romera: una crònica del final de la joventut», Joan Todó.
Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la d'un heroi sense poema, és una broma i és una tragèdia: la del desig que s'escapa, la joventut que s'esgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot.
«Potser penseu que n’estava enamorat, de l’Arnau. Al capdavall, estic fent un llibre sobre ell. Res de tot això. Diguem que es tractava d’un deure moral. Em va tocar a mi de donar-vos-en testimoni. Al testament ho demanava. Llavors ho vam fer a sorts amb els amics, i em va tocar a mi. És una llàstima perquè qualsevol dels altres ho hauria fet millor. És evident que jo soc un fracassat i que aquest llibre és només la punta de l’iceberg del fracàs de la meva persona total».
