Aquest llibre parteix de la base que el camp de l’art, si bé presenta dinàmiques pròpies, està incardinat en processos socials i històrics de més gran abast que contribueixen a modelar la realitat artística. Aquesta perspectiva historiogràfica reclama indagar el funcionament del subsistema artístic —els contextos de producció, difusió i recepció de les pràctiques i els discursos artístics en llocs, situacions i circumstàncies concretes— i les interrelacions amb el sistema social de què forma part. Els articles d’aquest volum se centren en la revisió crítica de la historiografia artística del primer franquisme, en la caracterització de l’exili artístic republicà mitjançant la combinació de mirades localitzades amb visions de conjunt i, finalment, en els canvis experimentats per l’art i els seus agents en el trànsit que va de la sortida de la dictadura a la construcció d’unes noves institucionalitats. El llibre assaja una immersió en la complexitat del fenomen artístic atenent factors d’ordre temporal, espacial, cultural, ideològic, social i polític. Tots els articles, més enllà de les especificitats temàtiques i conceptuals, es fonamenten en una concepció materialista de la història de l’art que es vol oberta a les connexions amb altres disciplines i pràctiques historiogràfiques.
