Introducció.
1. Prolegòmens.
1.1 El Tirant lo Blanc com a element de referència de composicions musicals alienes a l'obra.
1.2 Les il·lustracions musicals de les adaptacions teatrals del Tirant lo Blanc.
2. El Tirant lo Blanc com a generador i inspirador de composicions musicals en el segle xx.
2.1 En Tirant lo Blanc a Grècia (1958), òpera bufa d'Altisent i Sales.
2.2 Lamentació d'amor de Tirant lo Blanc (1972) de Francesc Llàcer Pla.
2.3 Tirant lo Blanc (1977), cantata per a narradors, cor infantil i orquestra de Núria Albó amb música d'Antoni Ros-Marbà.
2.4 Tirant lo Blanc: poema cavalleresc per a cobla (1986), petita simfonia en quatre temps de Joan Lluís Moraleda.
2.5 Tirant lo Blanch (1990), poema simfònic de Miguel Villar González.
2.6 Tríptic de Tirant lo Blanc (1990), cantata escénica de Josep Palacios amb música d'Amando Blanquer.
2.7 El Triomf de Tirant (1992), òpera dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera amb música d'Amando Blanquer.
2.8 Tirant lo Blanc Ballet (1992) de Leonora Milà.
2.9 Tirant lo Blanc (1994), cançó rock en català del grup Tro.
3. El Tirant lo Blanc com a generador i inspirador de composicions musicals en el segle xxi.
3.1 Tirant durant l'any 2006.
3.2 Del 2007 a l'actualitat.
4. Conclusions.
Bibliografia.
Annex.
Tirant lo Blanc, la novel·la de Joanot Martorell, és font d'inspiració de variades propostes musicals des de la seua edició a finals del segle xv. L'objectiu central d'aquest treball és l'anàlisi d'aquestes composicions al llarg del temps.
Àngel Lluís Ferrando Morales (Alcoi, 1965) és doctor per la Universitat d'Alacant dins del programa de Doctorat en Filosofia i Lletres i titulat superior en Direcció d'Orquestra i Musicologia. A més de la direcció, la composició i la docència, darrerament ha centrat la seua activitat investigadora en el camp de les relacions entre la literatura i la música.
