VIDAL NOVÁS, MARIA JESÚS / GARCÍA GÓMEZ, SHEILA / CENTENO GUZMÁN, ISABEL
El Poblenou i la Barceloneta han estat territoris amb gran profusió d'entitats de caràcter obrer i ateneista. Des del segle XIX, amb la industrialització, els dos barris reberen successives onades de població que hi van treballar, viure i fundar entitats d'oci, tant culturals com polítiques. Els primers anys del segle XX, tots dos barris van créixer poblacionalment i els ateneus hi proliferaren sobre manera. Però la desindustrialització i els períodes no democràtics, que sempre han vist amb recel l'associacionisme, van fer que aquestes entitats es diluïssin o es reorientessin perdent part de la seva identitat si no volien ser clausurades o requisades. La Guerra Civil i el franquisme, màxim exponent repressiu, va ser el cop definitiu que va esborrar la memòria de gran part dels ateneus de barri, que ja no reprengueren l'activitat mai. El present estudi recupera la història de l'actiu passat vinculat als ateneus dels veïns i veïnes de dos dels barris més combatius de la ciutat i l'analitza a través de dues entitats contraposades: l'Ateneu Marquès de la Mina, a la Barceloneta i l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou. Així mateix, mostra les activitats i dinàmiques que van impulsar aquests ateneus fins aconseguir arrelar i esdevenir espais de referència per a la seva gent.
