Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d?esdeveniment, perquè després d?ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l?home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d?un moviment sísmic que transforma substantivament l?ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l?alçada del seu temps ?fidel a les exigències de la contemporaneïtat? no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d?aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.
