Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre l’edat mitjana i, de manera especial, quan s’estudia l’ensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el món universitari, mentre que l’anàlisi de les primeres lletres disposa d’una atenció més restringida. Aquesta és la matèria objecte d’atenció en l’obra: qui eren els mestres que s’hi dedicaven, quina formació tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedència dels alumnes… Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, l’interès depassa l’estricte àmbit mallorquí, ja que permet matisar la idea d’un analfabetisme generalitzat a l’època, que es va atenuar amb el pas dels segles.
Pel que fa a les biblioteques, ocorre una qüestió semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, però ha quedat de costat l’aspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, l’espai destinat a escriure i llegir…, així com tot allò que servia de suport a la lectura i l’escriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relació d’estris indispensables per dur a terme l’activitat lectoescripturària. A tot plegat, s’hi han d’afegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.
