Aquest és un relat que l?autor hagués volgut escriure en present i no en passat; però ara, malauradament, ja no és possible. Un immens descampat, un desert ple de granulat de cautxú, negre com la lava morta que resta després d?una erupció, cobreix el terreny en el què abans s?aixecava la Colònia Castells, al districte de les Corts de Barcelona. L?expropiació de la ciutat popular és la tesi doctoral de Marc Dalmau, una tesi punyent, situada a la seva ciutat on investiga, explica i, per què no dir-ho, denuncia, una expulsió i un desplaçament que s?ha volgut camuflar de renovació urbana. També és un registre o inventari d¡unes formes de vida que estan desapareixent. I en tercer lloc, és un estudi pertinent que pot ajduar a prevenir i evitar situacions futures de destrucció dels barris populars. L?expropiació de la ciutat popular és aquest crit d?alerta, però també és una proposta, un desig, un full de ruta del que podria ser una ciutat comuna.