Dia 29 doctubre de 2024. La tardor. Tot i que el canvi climàtic ja no distingeix les estacions. En unes poques hores, les aigües shi van desbocar i tota la bellesa desaparegué barranc avall, riu avall, vides avall. Unes poques hores. Només unes poques hores. Pobles destruïts. Cases que veien com els somnis de qui les habitava es convertien en un malson. On la vida i la bellesa? A les 9 del matí ja shavia fet de nit a Utiel. Tot dombres als pobles sense pluja. Només la riuada amb ponts, cotxes, boscos de ribera... i la gent. Molta gent que ja forma part de la nostra memòria. Tot això i més ens ho conta Manel Gimeno tirant mà de lhumor, un humor que no ens distancia de lhorror, que no lleva gravetat a la barrancada ni a la resta de situacions i personatges que hem patit i seguim patint al País Valencià. Un humor que ens ajuda a mirar amb claredat i lucidesa a través de la foscor del fang i les mentides.
