I si algun dia et despertes d'un coma de 22 dies? Obrir els
ulls, trobar-te en estat vegetatiu, incapaç de respondre a cap
estímul exterior i, alhora, ser conscient que has parit la teva
filla, sense entendre per què no és al teu costat. T'adones
que la teva vida ha canviat 360º de la nit al dia.
Saps què és la veritable por? Aquella que et posa a prova.
I què faries? Et resignes? Entregues la teva ànima al mateix
diable o el desafies? Aquest és el quid de la qu¨estió. Pura
supervivència que els metges anomenen miracle o, com dic
jo: ressuscitar entre els morts. Ara ja som amics i no li tinc cap
por, al mal. Ja ens coneixem. Sempre hi és present però l'he
desafiat. N'he après, d'ell. N'he sortit molt enfortida i sàvia.
L'escriptura ha estat la meva eina rehabilitadora i sanadora
fins al fons de la meva ànima. El meu lema de vida, com diu
Albert Espinosa: Si creus en els teus somnis, ells es crearan.
