Aquest estudi analitza l'escola pública d'Alberic durant el segle XIX, destacant la seva importància educativa en un context local. El treball, guardonat amb el premi d'assaig als XXI Premis Literaris d'Alberic de l'any 2002, es basa en documentació de l'arxiu municipal i ofereix una síntesi del marc legal de l'ensenyament espanyol en aquest període. A mitjans del segle XIX, Alberic comptava amb quatre escoles públiques, igualant a Alzira i superant a Carcaixent, amb una assistència considerable d'alumnes. La Junta Local de Primer Ensenyament jugava un paper clau en la supervisió i gestió de les escoles, tot i que les condicions d'ensenyament eren sovint precàries. L'educació per a les xiquetes es limitava a tasques domèstiques, mentre que els xiquets tenien accés a una formació més completa. Malgrat l'ensenyament gratuït per a famílies amb pocs recursos, la taxa d'analfabetisme a Alberic l'any 1900 era del 74,5 %, una xifra elevada però lleugerament millor que la d'altres municipis veïns. L'estudi revela les dificultats que afrontaven les famílies per dedicar temps a l'aprenentatge, reflectint una realitat educativa complexa i desigual
