Després de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen. Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada del darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero. Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas. La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyia del vent. Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis. La crítica n'ha dit:
«La felictat només és real quan la comparteixes. Amb aquest llibre, Paolo Cognetti ha trobat la manera de compartir la felicitat amb moltes persones.»
Süddeutsche Zeitung «Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»
Internazionale «Paolo Cognetti no fa romanticisme de res, però, tot i així, escriu una història romàntica d'amor.»
Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung «La felicitat del llop està ben viva i és ben vibrant.»
Daria Bignardi, Vanity Fair «Un llibre de somnis de paisatges i de paisatges com somnis.»
La Repubblica «La felicitat de Cognetti és com una alba a gran altura.»
Il Messaggero De Les vuit muntanyes es va dir:
«Una bona amistat és un refugi».
Ara «Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»
La Repubblica «Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»
La Stampa «Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»
La Vie «Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»
Die Zeit
