Un volum en el qual es recullen, en forma de cartes o d'entrevistes, les fonts d'inspiració de l'Elena Ferrante i on s'explica què significa per a ella la feina d'escriure. «Saps quan et ronden pel cap les notes d'una peça, i després, quan et poses a cantar-la, la cançó és totalment diferent de la que t'obsessionava? O quan tens molt present el racó d'un carrer, però no saps on queda? Per donar un nom a aquests fragments faig servir una paraula que és de la meva mare: frantumaglia. Són bocins i trossos que venen de no se sap on i que fan soroll, fins i tot molesten», comentava Ferrante amb la seva editora, Sandra Ozzola, la primavera del 2015. La Frantumaglia són els trossos que habiten el laboratori d'Elena Ferrante des que va començar a escriure, a començament dels anys noranta, fins avui, quan la crítica i el públic ja aclamen aquesta figura com un clàssic contemporani. Llegir aquest llibre és com obrir els calaixos de la taula de Ferrante i fixar la mirada en el com i en el perquè Ferrante va escriure primer les tres novel·les de Cròniques del desamor i després l'esplèndida saga de Les dues amigues.
