La novel·la explica la decadència i la lenta desintegració de l’Imperi austrohongarès a través de la història de la família von Trotta, d’origen eslovè i de noblesa recent, entre els anys 1860 i 1916. En el centre, hi trobem la figura del vell emperador Francesc Josep, emblema viu d’un temps passat i idealitzat, però també símbol de la vellúria i la decrepitud d’una realitat política que viu el seu ocàs, posada en qüestió per l’ascens de forces centrífugues que en soscaven els fonaments. Un món d’ahir que desapareix amb la Primera Guerra Mundial.
Publicada el 1932, just l’instant abans de l’ascens del nazisme al poder, La Marxa Radetzky és considerada l’obra més reeixida de l’autor. Amb tot, en contra del que s’ha afirmat a vegades, no és pas una obra nostàlgica. Com ha escrit Simona Škrabec, Roth «no es podia permetre ser sentimental perquè, sota els seus peus, el terra s’esfondrava». Per contra, la seva obra s’inscriu en el llinatge crític d’escriptors com Kafka, Musil, Schnitzler o Broch. De manera que, «per copsar la grandesa de Joseph Roth, cal llegir-lo d’una manera radicalment històrica».
