Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín a
través d'allò que veu des de la finestra o mentre passeja
per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent;
després, a les hores més impensades, anota els somnis reals
que el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssica
del país amb un grapat de traduccions indirectes. Distant,
minuciós, astorat... Francesc Parcerisas ens descobreix
la precarietat de la consciència europea, l'encís del
badoc anònim i el goig de no saber gaire res. Amb una
prosa elegant, plena d'incisos i records, de tocs d'humor
i escepticisme, aquest dietari d'una estada a Pequín revalora
amb entusiasme l'exercici de l'escriptura com a memòria
i comprensió del món.
