Memòries d'un autor que es vol centrar en les persones
que ha trobat en el seu camí i en els esdeveniments viscuts,
i que vol posar l'èmfasi en tot el que ha rebut més que no
pas en la seva biografia. Tenen poc a veure, doncs, amb
unes Confessions com les de sant Agustí.Josep Gil i Ribas
pretén que els lectors valorin críticament els fets i els mons
que s'hi reflecteixen, des dels estralls de la guerra civil fins
als efectes de la pandèmia del 2020, passant, entre d'altres,
per la Roma de 1950, l'esclat cultural i teològic dels anys
1960 i la religiositat de Colòmbia. Cada anècdota i cada
detall ens revelen una mentalitat determinada o tota una
època. En el terreny personal, l'autor redescobreix la importància
de la història viscuda, en la qual un esdevé allò que
fa. Com a cristià, valora el procés de conversió i el perdó
dels pecats per part d'un Déu que vol la nostra joia. I, com
a capellà, s'alegra d'haver estat cridat a formar part de la
comunitat cristiana compromesa per un futur millor.
