La por de morir i la por de viure. La por de fer el ridícul. La por a l'amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por té moltes pells. Com un apotecari tronat que recull les mudes de serp per fer-ne específics, l'autor aplega les carcasses que la por deixa en el seu devastador camí per la vida social, les esmicola amb la mà de morter de la metàfora i les envasa en l'albarel del sonet. No se n'està d'observar-ne les escates i membranes per revelar-ne detalls: com es camufla en el llenguatge, com competeix amb el dolor, com s'alia amb la desesperança. També en descriu els hàbits letals: com entra en el nadó, com creix en la infància, com es reprodueix en la maduresa, com impera en la decrepitud.
