El 2016, als 19 anys, Valentine Cuny-Le Callet comença a escriure's amb Renaldo McGirth. Condemnat a mort per un assassinat que va cometre quan tenia 18 anys, Renaldo està en una presó de Florida des de fa més de deu anys.
En els seus intercanvis epistolars i durant les visites que la Valentine li fa a la presó, neix un projecte d'història gràfica a quatre mans per explicar les seves vides paral·leles i la seva amistat. La Valentine barreja treball amb llapis i gravat sobre fusta. En Renaldo dibuixa amb llapis i bolígraf, i els únics elements de color els aporta amb guaix. Les seves imatges singulars parlen de la bellesa del món, però també de les condicions extremes d'on han sorgit.
Més enllà del testimoni autobiogràfic, aquesta història explora amb una emoció intensa la brutalitat d'un sistema carcerari, la representació de les víctimes i la tenacitat amb la qual els condemnats intenten construir les seves vides des d'una cel·la de cinc metres quadrats.
