Aquest és un assaig biogràfic de Rosa Torres (València, 1848), la reconeguda artista que no volia ser artista, la pintora que abandonà Nova York, on presentava una mostra i gaudia d'una beca Fulbright en els temps en què la capital americana era el somni de tots els futurs artistes. Aquesta és la història d'una artista que rep una comanda d'una gran galeria quan encara no havia pintat cap obra.
Rosa Torres, en els seus inicis, va crear un zoo d'hipopòtams, rinoceronts i felins que es confonien amb l'herba del seu entorn. Va crear uns paisatges tan conceptuals que els arbres els conformaven paraules. Rosa Torres, intensificant el treball en el seu estudi, ens introdueix en uns jardins mig viscuts i mig somniats on esclata el color. Ella s'endinsa en els boscos que ens retorna en la més pura essència seua.
L'artista que no volia ser artista extrau colors i paisatges nous creant un nou llenguatge, una nova simfonia.
Els lectors veuran en el decurs de la biografia com una artista compromesa crea un nou llenguatge, com el construeix i el desenvolupa, i com el desconstrueix per a convertir-se en una de les paisatgistes més destacades de l'art contemporani.
