A través de la historia de Lluís Alcanyís (1440-1506), el primer catedràtic de medicina de l'Estudi General de València, es descriu la situació dels conversos valencians en el context de la Inquisició espanyola. Tot i que es fonamenta en una documentació àmplia i solvent, no es tracta d'una obra historicista, ja que la vida del metge valencià presenta molts interrogants que la ciència encara no ha pogut esbrinar. L'autor aprofita aquests buits per a jugar amb la imaginació i presentar-nos, en una escena viva i complexa, un quadre que va de València a Bruges, on un altre gran convers valencià, Lluís Vives -veí dels Alcanyís al carrer de la Taverna del Gall¬-, va projectar tot el seu coneixement sobre Europa, fugint de la persecució inquisitorial que també va afectar la seua família. Assistim, així, a una reivindicació de la llibertat i la pluralitat, la tolerància i la igualtat en un text que supera la història i ens convida a vèncer dogmatismes i absolutismes, siguen del segle XV o del XXI.
