Les SESSIONS DE PEDAGOGIA (1963 i 1967) van ser una activitat autogestionada orientada a la formació de mestres en ple franquisme. Les sessions ens mostren
les inquietuds i motivacions d'un grup de mestres capdavanters que cercaven pistes per millorar la pràctica que desenvolupaven a l'escola. Es tracta d'una generació pont
que connecta, a través de relacions personals o familiars i d'experiències viscudes, amb la renovació pedagògica del primer terç del segle xx a Catalunya i, sobretot, amb els anys de la utopia republicana anterior a la Guerra Civil.
Però per entendre bé com van sorgir, cal situar-nos en el relat de l'època. Per això, la primera part del llibre està dedicada a la trajectòria personal i professional del mestre Joaquim Farré i Purroy (1937-2019) que va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les Sessions de Pedagogia i en altres institucions i iniciatives vinculades a la renovació pedagògica.
