L'amistat és un tema clàssic, que ja van tractar Plató, Aristòtil, Ciceró o Montaigne. Fou exaltada pel Romanticisme i analitzada per la sociologia (Simmel). Aquesta obra integra dos escrits de Siegfried Kracauer: un article publicat a la revista filosòfica 'Logos' (1918) i la seua continuació (1921), apareguda en un llibre d'homenatge al rabí renovador N. A. Nobel. L'interès de l'obra és triple: presenta l'esbós d'una teoria sobre l'amistat -entre la filosofia i la sociologia-, ajuda a comprendre la teoria crítica en temps de la República de Weimar i aporta notícies biogràfiques de Kracauer i de membres de l'Escola de Frankfurt, com ara Adorno, amb el qual mantingué una intensa relació en l'època que es reflecteix en l'obra.
