PREÀMBUL.
PREÀMBUL UNIVERSITAT D'ALACANT.
PRÒLEG.
APROXIMACIÓ HISTÒRICA A L'ORIGEN DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA.
ANÀLISI DEL REGLAMENT DE FESTES DE 1853 I DE LES ACTES FINS A 1912: UNA FINESTRA CAP A LA HISTÒRIA SE'NS OBRI ALS FESTERS I FESTERES.
HISTÒRIA DEL MUSEU I ARXIU DE FESTES.
ARXIU MUSICAL D'AUTORS CONTESTANS.
LA MÚSICA PER A LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS: APORTACIÓ D'AUTORS SOCARRATS A L'EVOLUCIÓ D'UN GÈNERE BANDÍSTIC.
ACTES QUE SE CELEBREN AMB MOTIU DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.
FESTA SENSE LA DONA?... IMPOSSIBLE!!!
APROXIMACIÓ HISTÒRICA A LA FIGURA DE SANT HIPÒLIT MÀRTIR.
ICONOGRAFIA DE SANT HIPÒLIT.
INDUMENTÀRIA PER A FESTES DE MOROS I CRISTIANS.
LA LITERATURA ORAL DELS MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA: AMBAIXADES FORMALS I INFORMALS DE LA FESTA.
ANNEX FILAES.
ANNEX CÀRRECS.
REGLAMENT 1853.
Els Moros i Cristians són una de les manifestacions folklòriques més generalitzades en la península ibèrica. Trobem Moros i Cristians principalment a Espanya, però també en altres països europeus, en països del continent americà, com el Perú o Mèxic, o en zones de domini islàmic com Turquia. A més, no totes tenen les mateixes característiques, ja que formen part de contextos socioculturals molt diferenciats, ni tenen el mateix origen o raó de ser ni han evolucionat de la mateixa manera. En el cas de Cocentaina, la primera manifestació escrita que es conserva són actes del Consell Municipal de 1765 i 1766, però no serà fins a 1853 quan es regulen les festes com a tals en un primer reglament.
