Les sentències judicials, els recursos, les iniciatives legals i les protestes tornen a posar d'actualitat la situació del català a l'ensenyament. El jurista Joan Ridao fa un repàs ben documentat de les lleis que afecten aquest àmbit des del 1714: de la Nova Planta borbònica de principis del segle XVIII fins a l'actualitat, passant pels períodes liberals del XIX, la dictadura de Primo de Rivera, l'Estatut republicà del 32, el franquisme, la Constitució de 1978, els Estatuts del 1979 i del 2006, la llei d'educació de 2009, etc.
Quan el ministre Wert va dir que calia «españolizar a los alumnos catalanes», repetia el que ja havia declarat el dictador Primo de Rivera el 1924. L'ensenyament és vist com un àmbit estratègic pel supremacisme castellà, que no paeix bé que el català constinuï sent l'anomalia lingüística més gran d'Europa.
