JOSEP IBORRA (Benissa, 1929-València, 2011), licenciado en Derecho y en Filosofía y Letras, se doctoró en Filología Románica con una tesis sobre Joan Fuster. Fue director adjunto del Instituto de Ciencias de la Educación (1976-1981) y miembro del Servicio de Normalización Lingüística de la Universitat de València. Como crítico literario, colaboró en varias publicaciones periódicas (Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters y Revista de Catalunya, entre altres). Publicó el libro de narraciones Paràboles i prou (1955, 1995) y varios volúmenes de ensayo literario: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) y Breviari d'un bizantí (2007). Tras su muerte se ha publicado Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) y L'estupor (2018).
Aquest és el segon volum de Una literatura possible.
