Els trenta-dos poemes i lendreça final de Vincles conformen el llibre de temàtica més personal que Feliu Formosa publica des de Cançoner, del 1976. Una nova mostra de talent dun dels grans noms de la poesia catalana de les darreres dècades, en què els versos hexasil·làbics són el testimoniatge de lara i aquí del poeta escrits des de la residència de Sant Llàtzer de Terrassa, on viu actualment i, també, dalguns records i moments viscuts en la joventut. El discurs ve marcat per les llargues frases que sencavalquen dun vers a laltre, amb poemes damor i enamorament, per on llegim ciutats, art, consciència social, descobertes, dolor, enyor i penediment. Poemes en què reflexiona sobre la paraula escrita, sobre el sentit de la vida i un temps que sacaba. I, sobretot, de gratitud a la vida viscuda, als mestres que lhan fet com és, a la gent que estima i ha estimat.
