«Abraçats les nits més fredes d'hivern, perquè descansés, perquè jo era el seu corall vermell, petit i preciós, i em deia amb un fil de veu que les nostres nits havien de ser secretes i profundes,allà on neixen i creixen els coralls».
La vida de l'Àngel ha quedat lligada per sempre a l'Aurora i als coralls vermells. A l'Aurora, perquè gràcies a ella ha après, ha necessitat, ha plorat i se n'ha sortit. I perquè no es podria entendre l'existència de l'Àngel sense ella. L'ha estimada i detestada com no sabia que es podia fer. Als coralls vermells els deu tota la resta. Néixer en un poble marítim li va despertar des de ben petit la curiositat per les profunditats. Gràcies al seu oncle Jonàs, l'Àngel s'ha dedicat, des de jove, a la pesca il·legal dels coralls, amb nocturnitat, fugint de la policia i administrant sobres plens de diners.
Torna Marc Artigau amb una obra brillant i plena de personatges inoblidables.
