Proposta poètica -o proposta amb intencionalitats poètiques- heteroglòssica amb què l'autor tracta d'arribar més enllà de la paraula amb la paraula, posada en boca de quatre veus diferents que diuen, rediuen, desdiuen i contradiuen i que ens ofereixen una visió polifònica del significat de l'Experiència.
El text aprofita les particulars característiques físiques del gènere perquè l'acte manipulador del lector incideixi en la construcció, no només del significat, sinó del mateix text, creant una interacció com una veu poètica més. El disseny de Francesc Gelonch confereix a l'obra una personalitat singular.
El jurat del premi format per Ester Xargay, Anna Gual i Jordi Marrugat, situa l'obra a mig camí del to popular, del diàleg filosòfic, de l'acudit estellesià, de la revelació brossiana i de la hacmoriana. Del Jo he vist, fórmula que s'ha fet servir més d'un cop en diferents poemes emblemàtics o en pel·lícules mítiques com ara Blade runner, passem al Jo no puc deixar de callar a través d'unes pàgines gràfiques que proposen una aventura dionisíaca però també de gran valor intel·lectual. La llibertat expressiva desplegada per Pau i Au té l'audàcia de desafiar els límits del gènere. Aquesta balada és, en definitiva, una investigació d'alguns dels mecanismes de la realitat elaborada per un poeta que està bastint una sòlida trajectòria tot fugint dels camins més tòpics del gènere.
