Celístia va de Nadal a Advent i, com en aquest cicle, la vida i la mort hi són tan entreteixits com en la naturalesa. Aquesta obra és escrita en prosa poètica, en un llenguatge col·loquial que sassembla al de les oracions autèntiques dels nostres avantpassats, les que els relligaven amb lanhel de llum, de vida i de sentit. Perquè el desig de llum, intel·ligència i bondat del cristianisme hi és molt present; però no com a creença religiosa sinó des duna posició humana i laica, dadmiració als vegetals, animals i persones quan ajudem a evolucionar cap a la disminució del sofriment i laugment de les qualitats.
Per remarcar les relacions culturals hi ha moltes citacions que potencien el significat; nhi ha dEliot, els trobadors, Rilke, Hardy, Trakl, Verdaguer, Riba, Rusiñol, etc., i especialment dels himnes cristians llatins, tots dexaltació de la vida i la llum, cap de submissió o acceptació del poder dogmàtic del tron i laltar.
