«L'autor declara peremptòriament que qualsevol semblança entre el que segueix i persones, coses o esdeveniments realment existents és absoluta i pura coincidència. Tanmateix, res no us impedeix verificar que les coincidències tenen causes matemàtiques força curioses.»
Amb aquesta premissa, Mário-Henrique Leiria posa en situació el lector que s'endinsa als Contes del gintònic. En les seues pàgines, glop a glop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà i assaborirà uns personatges i unes situacions sorprenents i inversemblants. Originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i amb molt d'humor negre, aquestes narracions i poemes esdevenen una crítica ferotge al poder, a la dictadura i a la guerra.
Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida d'aquest autor de culte de les lletres portugueses del segle xx, traduïts ara per primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seua primera edició, a les acaballes de la dictadura i a les portes de la Revolució dels Clavells. Leiria entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l'absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com el polonès Slawomir Mrozek o el nostre gran Pere Calders.
