Mentre que el nostre imaginari és ple damor, alhora la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: és cínica i menysprea lamor, considerat un sentiment estúpid o molest.Aquest contrarelat és el fruit perillós de lindividualisme capitalista; un sistema que mentre estigmatitza la solitud, alhora ens vol sempre sols, dividits i en competéncia entre nosaltres. Concentrats en nosaltres mateixos, veiem com ens roben el temps que podríem destinar a cultivar les relacions amb els altres, lamor inclós.Peró aquesta crisi damor té remei. A lépoca en qué les relacions es basen en lintercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capaÇ de passar de lámbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionáries que puguem fer. su hogar. En sus brazos, Doyle hallará una dudosa salvación en forma de amor y dinero. Pero, justo cuando trata de entablar una relación genuina en un mundo sórdido y falso, todo lo que parecía real empieza a desvanecerse. Con un aroma clásico que recuerda a los grandes maestros del género noir, Lawrence Osborne ha construido
