Aquesta obra està plena de referències personals, fragments de vida, instants, records fugaços, sobreentesos, complicitats: un teixit que esdevé el testimoni críptic dun itinerari vital. Com diu Nicole Brossard la poeta que tant ha influït en la poesia quebequesa actual en la citació que encapçala el llibre i que sembla resumir-lo, és «el súmmum de vida / lespai que arriba sense els seus verbs».
A propòsit daquesta obra, Martine Audet ha escrit: «Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret dexistir, entenc que la paraula, per arribar a ser, sha fet poema. Estic unida al poema i el que soc suneix al poema. Per què? Per copsar? Per retenir? Per tensar? Per donar forma?»
