A Enforat , el poeta explora la vocació de pintor. Titula cada secció com si fora capaç de captar el món que lÆenvolta («Paisatges i somnis», «Bodegons» i «Retrats»), però, de seguida, sÆadona que la seua relació amb el món, i amb el propi cos, és més problemtica del que voldria. Com si la paraula es venjara del coqueteig amb altres vocacions, el paisatge que veu per la finestra amaga un somni, lÆobjecte que duu a la butxaca pertany a un mort o els animals es converteixen en autoretrats.
