Es parla molt de poesia, de com ha de ser i de com no, i hi ha centenars de poetes publicats, i a saber quants dinèdits. No sé si considerar-me un poeta, perquè no sé ser-ho. Només he escrit uns poemes que em semblen bastant diferents dallò que he escoltat i llegit. No tinc una recepta ni una poètica que vulgui exportar. Sé que escric caminant, si el recorregut és prou llarg, o assegut a la taula dun bar, si em concedeixo una generosa pausa del treball. I en lloc docupar-me llegint o abandonant-me al caòtic soroll dels pensaments, deixo que mestimulin els records, les fantasies, els espais o les persones que em trobo.
