«La bellesa és una idea pàl·lida i elevada, un somni de pedants. Diuen que està regida per certes lleis, però les lleis parlen a lintel·lecte, no pas al sentiment, que no es deixa tutelar per la raó. Daquí ve el caràcter insuls de la bellesa perfecta, que no sha de fer perdonar res».
Hem anat molt lluny per tornar on érem. Ara ja sabem algunes de les raons per les quals els germans de Josep coven aquesta tírria contra ell, i no ens costa posar-nos a la seva pell. Sabem que la mort de Raquel ha incrementat la predilecció capritxosa de Jaacob fins a uns extrems difícilment suportables per part dels fills perjudicats, però encara ens queda el més gros per veure. En aquesta segona novel·la de "Josep i els seus germans" assistirem a la formació entre cotons del jove elegit i coneixerem quins són els fonaments mítics de la seva recargolada psicologia. Patirem veient els seus primers temptejos intel·lectuals sacrílegs i, sobretot, davant la temerària imatge de si mateix que es construeix. És aquesta percepció deformada de la seva condició privilegiada el que li farà creure que tothom lestima per damunt de totes les coses, i també el que, al capdavall, el farà caure al primer pou de la seva vida.