L?avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L?avarícia implica tant l?adquirir (rebre) com el no desprendre?s (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt d?excés, un ordre o una mesura. D?aquí els seus límits difusos. Oriol Ponsatí-Murlà ens apropa a l?avarícia des d?una òptica reveladora i suggestiva sense deixar de banda referents de la filosofia antiga i de les fonts cristianes. A través d?un recorregut històric sobre el concepte a partir d?autors paradigmàtics (Bracciolini, Evagri Pòntic, Gregori el Gran, Tomàs d?Aquino, Aristòtil, Prudenci, Joan Cassià, Isop o Demòcrit), formula la pregunta següent: ¿quina funció fa, o pot fer, l?avarícia, en el nostre Occident globalitzat, interconnectat i líquid? La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l?assaig català.
