La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona fou un dels gresols de la intel·lectualitat a Catalunya durant gairebé tot el segle XX. Per les seves aules va passar una bona part de l'elit cultural del país. Ara bé, malgrat el dinamisme general que impregnava el món de les idees i el coneixement en aquell temps, la Facultat tardà a desprendre's de la tradició conservadora i acollir innovacions. Amb tot, va experimentar fluctuacions, canvis i algun sotrac, com ara l'ampliació d'especialitats de l'any 1910, l'autonomia universitària durant la República, la regressió de la postguerra, la massificació dels anys seixanta i el Pla Maluquer, entre d'altres. Fa anys que l'estudi del món cultural català contemporani s'ha eixamplat amb una infraestructura historiogràfica sobre els actors, les plataformes i els productes culturals. Aquesta monografia dedicada a la Facultat de Filosofia i Lletres s'hi suma per posar a l'abast dels lectors algunes claus per conèixer i comprendre quines van ser les línies de continuïtat i les conjuntures de canvi d'una institució que contribuí decididament al progrés del saber.
