Gato acaba d'entrar i descobreix un pot de galetes destrossat a terra, sense rastre de les galetes. Quan demanen a Ratolí que expliqui el que ha passat, aquest és més que feliç de fer-ho. El Ratolí explica una història sobre com les galetes, cansades de estar tancades, van destruir el seu propi pot i ara passegen pel camp, lliures. «Sincerament, ens hauríem d'alegrar per elles». Quan el gat no s'ho creu, el ratolí continua la història amb una altra sobre un monstre viscós, després una altra sobre un extraterrestre anomenat Georgette i una altra sobre un insecte amb múltiples parents famolencs. El gat crida al ratolí que li expliqui la història real, i el ratolí ho fa. «Vaig robar i em vaig menjar totes les galetes, i després el pot va caure i es va trencar. Fi». La moralitat no està en qüestió aquí. De fet, és només en aquest moment quan el gat s'adona de com pot ser d'avorrida ser la veritat. Al final, el gat demana una altra història de galetes, que el ratolí explica... a canvi d'una galeta. Vessant d'un meravellós potencial per llegir en veu alta, la darrera obra de Ruzzier té fusta de clàssic i é
