Al segle XX es van realitzar tres antigues aspiracions de lesquerra: la democratització de les societats occidentals, lalliberament nacional dels pobles colonitzats i lemancipació de les dones. Però, amb lenfonsament de lURSS i del comunisme, va fracassar laltra gran aspiració: la societat sense classes. Lagent del canvi, la classe obrera dels països industrials, va deixar
de ser un subjecte polític unitari. En lloc de revisar la seva teoria per ajustar-la a la realitat, lesquerra es va atrinxerar en una doctrina dogmàtica i un llenguatge hipòcrita.
Va oblidar el seu programa originari de lluita de classes, que és universal, contra lexplotació i la desigualtat capitalistes, substituint-lo per un altre didentitats culturals. El multiculturalisme era la manifestació del nou subjecte històric, el conjunt dels que Frantz Fanon anomena «els condemnats de la terra». Aparentment, a ningú se li va acudir que molts daquests «condemnats de la terra» volguessin imposar concepcions politicoreligioses que, si simplantessin, suposarien un gran retrocés.
