Introducció. Una rambla del migjorn valencià.
El patrimoni vegetal de la rambla de Puça: les nostres aliades davant la desertificació.
Efectes dels canvis en els usos del sòl sobre l'escolament i l'erosió en una conca de la muntanya mediterrània.
Agricultura estratègica a la conca de la rambla de Puça.
El coneixement ecològic dels pastors en la configuració del paisatge tradicional de Puça.
Territori Biṭrīr/Petrer (segles X-XV). Noves investigacions arqueològiques a l'alqueria de Puça (Petrer, Alacant).
Séquies i molins. Una lectura ecohistòrica del medi rural de Petrer.
La rambla de Puça, afluent del riu Vinalopó, és un corrent efímer mediterrani de 15 km de longitud i 37 km2 de conca que viu episodis d'avingudes sobtades ocasionades per les tempestes mediterrànies. Es tracta del principal col·lector del municipi de Petrer sobre el qual es vertebra el món rural. La vall de Puça és un paisatge viu i, per tant, en transformació, i tots els elements que integren la vall de Puça viuen l'alteració de l'entorn ecològic, del territori i dels elements culturals. Així doncs, un paisatge en transformació no ha de desembocar en un paisatge degradat. Cal actuar per evitar-ho posant en valor la vall, la qual s'ha estudiat des de sis angles que permeten una visió multidisciplinària i una reflexió més profunda.
Primerament, s'aborda la botànica presentada en un ventall de plantes mediterrànies, comunitats vegetals i hàbitats protegits. A continuació, s'estudien els canvis en els usos del sòl de les darreres set dècades i la seua repercussió sobre les dinàmiques hidrològiques i erosives. Seguidament, es tracten les funcions i serveis ecosistèmics de l'agricultura estratègica i el coneixement ecològic dels pastors per a la gestió ambiental i la configuració dels paisatges culturals. Per acabar, es presenten les troballes arqueològiques a l'alqueria andalusina de Puça i la comunitat agrària petrerina als segles xvi-xix mitjançant les formes d'ocupació espacial.
