La pèrdua d'alguns amics fa pensar a Manuel Milián Mestre en el valor de l'amistat com a descoberta de l'altre, del que és diferent de tu. Del contrast en la manera de ser, de fer i de pensar, sovint en neix l'amistat que ens fa créixer. Aquest és un dels valors paradoxals de l'amistat. En aquest llibre memorialístic, Milián hi evoca l'amistat duradora, fèrtil i transformadora amb personalitats que estaven o estan als seus antípodes ideològics. Des del músic Carles Santos, fins al poeta Rafael Alberti, passant per Baltasar Porcel, Camilo José Cela o el cardenal Tarancón.
