El tall del ganivet senfonsa en la lletra com cap altra forma dexpressió escrita no és capaç de fer. La punció permet danar fins al cor de la cosa. És ben bé així que els poemes daquest cicle han estat escrits. Els trossos que en surten es tornen a compondre al voltant duna segona reflexió, més distant. El que llegim no són sinó els fragments dun món que ja shavia presentat trencat o a punt de fractura. Les paraules retallades prenen una significació inesperada. Una llum sallibera intempestiva en lacte de tallar i de separar.
Així doncs, el ganivet no dissecciona només les associacions còmplices, també esquinça, sense gaire miraments, tots els vincles suspectes.
