PRÒLEG DE MARIA NICOLAU Enmig d'una societat cada cop més puritana i sentimental, menjar s'ha convertit en un delicat equilibri entre el plaer i poder fer-ho sense culpa, ni angoixa. Un acte vital i sensual, tan relacionat amb la vida com amb la mort, el sexe, la celebració i la gestió de l'entorn, es veu sovint constret per la vella moral, però també per noves formes de moralitat dietètiques com el veganisme. Hem de convertir menjar, i abans d'això cuinar, en una reivindicació de la nostra sobirania sobre el propi cos, que tant ens ha costat aconseguir, i en un acte revolucionari i, per tant, polític. Cuinar i menjar són molt més que un mer tràmit per recarregar energia o una grollera demostració d'estatuts social. Són moments d'una gran significació cultural.