La manera com anomenem el que els passa als infants i els adolescents té unes conseqüències, en les seves vides i en la nostra possibilitat dinterlocució amb ells. No és el mateix definir la seva relació amb els gadgets (pantalles, mòbils, consoles) en termes daddicció que al·ludint al vincle amorós (que no exclou la seva dosi de patologia) que mantenen amb aquests objectes. Addictes que interactuen a tota hora amb altres persones perquè no en tenen prou amb lobjecte? Sembla una paradoxa. Proposem suspendre aquests qualificatius i substituir-los per una pregunta: són addictes o amants? Això ens ajudarà a llegir les seves vides amb claus del segle XXI i acollir la diversitat de situacions que una etiqueta ràpida («addictes») esborra dun cop de ploma, com si tots els usos i tots els casos fossin iguals. El llibre planteja algunes estratègies per acompanyar-los en els bons usos del digital.
