Aquest assaig dElvira Prado-Fabregat fa una lectura atenta de Solitud, lobra principal, de Català i del seu ideari, i ens ofereix una introducció a a l'ecocrítica, la disciplina que estudia la construc-ció cultural de la Natura des duna perspectiva ecologista i en diàleg tant amb el camp cien-tífic com amb el coneixement tradicional.
Solitud, és una «novel·la d'imaginació» en què un massís rocós fictici comparteix protago-nisme amb la Mila i el binomi format per l'Ànima i el pastor que encarnen, respectivament, l'esperit de les «muntanyes maleïdes» i el de les «muntanyes regalades». A més de propor-cionar un marc ideal per analitzar el canvi d'actitud cultural cap a les muntanyes que va ca-talitzar el Romanticisme, l'obra de Català permet resseguir altres aspectes del desenvolu-pament de la sensibilitat ecologista i, fins i tot, debatre els efectes dels avenços cientifico-tecnològics i l'enfortiment del capitalisme en la nostra relació amb la resta de la Natura.
A més de proporcionar un marc ideal per analitzar el canvi d'actitud cultural cap a les mun-tanyes que va catalitzar el Romanticisme, lobra de Català permet resseguir altres aspectes del desenvolupament de la sensibilitat ecologista i, fins i tot, debatre els efectes dels aven-ços cientificotecnològics i l'enfortiment del capitalisme en la nostra relació amb la resta de la Natura.
En un context de crisi ecològica generalitzada, la «natura gòtica» (una natura hostil, des-fermada, amenaçadora) guanya terreny de forma imparable a l'imaginari col·lectiu i queda reflectit en nombroses obres del romanticisme europeu. Amb aquest assaig es demostra com aquestes lectures també es van produir a casa nostra, ja que aquest tipus de natura fosca és troncal a Solitud (1905), una obra rebel que proposava alternatives al relat impe-rant de la Natura i a les estructures argumentals del patriarcat, i que gràcies a aquest as-saig, podem rellegir amb una altra mirada.
