La poesia dAntonella Anedda és capaç datènyer linvisible i devocar tant les absències com les mancances, amb un llenguatge acuradíssim que destil·la lesplendor dallò velat o suggerit i el doble moviment dun mostrar o insinuar. Una visió aparellada a allò que Louise Glück anomena «la llum brillant que passa a través duna cambra fosca». Alhora, la seva litúrgia poètica, essencial i nua, es troba sempre vinculada als detalls eloqüents, capaços de fer-nos arribar el perfum, el tast i lànima de les coses, en dialèctica constant amb la fràgil i vulnerable existència. És una poesia magnètica i intensa, duna elegant profunditat i impregnada duna pietat que uneix el jo amb el nosaltres en lexploració del dolor del món. I tot i que Nits de pau occidental pren com a inspiració els fets dramàtics que van des de la guerra del Golf fins al llindar del conflicte de Kosovo, els seus versos com en els grans clàssics traspassen temps i espais i ens remeten a una fulgurant actualitat.
La traducció daquesta obra, a càrrec de Nora Albert, va merèixer el XVIII Premi Jordi Domènech.
