Jeanne Emilie de Villeneuve, nascuda a Toulouse (1811), va tenir una infància feliç, envoltada de l?amor dels seus i de comoditats, aspirant a la vida austera i assumint el dolor per la mort de la seva mare i germana. No va pensar en ser fundadora i sempre la va acompanyar l?amor als pobres. Per ells va deixar la casa paterna i va contagiar el seu amor a Jesús i el seu ardor missioner a les seves Germanes a qui aviat va enviar al Senegal. Va renunciar a ser Superiora General per quedar-se amb l?autoritat que li donava la seva bondat. En plena epidèmia de còlera, mor a Castres (1854), bressol de la Congregació.
