Quan Simone de Beauvoir va publicar 'El segon sexe' (1949) va emprar com a epígraf una frase de 'Sobre la igualtat dels dos sexes' (1673), obra que reconeix explícitament com a referent del feminisme: «Tot el que n'hagen dit els homes [de les dones] ha de ser sospitós, perquè són jutges i part». Poulain de La Barre aplicà el mètode cartesià per a criticar la desigualtat entre homes i dones, que considerava el prejudici més universal i més arrelat. Es tracta d'una crítica al prejudici, exponent del pensament il·lustrat, des de la raó cartesiana, que evidencia dues qüestions: el valor de la raó per a posar en dubte la desigualtat entre homes i dones, i el valor del pensament il·lustrat enfront dels costums arrelats en interessos de domini, concretament del domini dels homes sobre les dones. Un discurs, al capdavall, que és a la base d'un pensament feminista crític encara vigent.
