Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través dun micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé lhome del sac o un ballarí de tangos- revelador dhistòries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades duna llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí.
En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia:
El cor no lha vist mai ningú
Com la ratlla del cul
Els espills mai no donen la cara
